Albert Feliu (1)

Albert Feliu

L’Albert es l’origen de Garigots, amb la seva crida en un anunci del diari per formar un grup d’animació.

Agafà taules amb ” ELLS I ELLES“, grup format per  Enric Larreula i batejat per Salvador Escamilla, a més d’infinitat d’actuacions allà on fes falta, una reivindicació, un agrupament, excursions, festa major al barri o senzillament perquè sí. El banjo, la guitarra i l’harmònica, com si fossin la seva  l’ombra, formaven part d’ell allà on anés.

Amic dels acudits, de les sorpreses, té el poder de canviar el clima d’una reunió  derivant a l’alegria, la seva facilitat amb la guitara el fa imprescindible en qualsevol trobada festiva.

En la “Volta al món amb 80 minuts“,   malgrat l’encotillament del personatge que emulava a Phileas Fogg, el va fer versionat a la manera “Albert”, elegant, intrigant, irònic, a vegades descarat, però sempre sonrient.

El Swing impregnabva la música que creava i això fou el fet diferencial que Garigots tenia d’altres grup d’animació, agradava tant al menuts com als grans, aquests no sols feien d’acompanyants sinó que es transfomaven en públic actiu.

També depassava el seu posat d’Albert i es ficava en diferents personatges; una creació fou l’aprenent de pintor -empaperador en Plaça Garigots- amb la seva resposta “No ho sé”, o fer màgia en mig d’un cercavila amb una escombra i una escala i no oblidarem el ” XIM PUM CLEC” o ” El forat de cadascú”, senzillament podem dir que es un Showman.

Margarida Bernús (1)

Margarida Bernús

La incorporació de la Margarida determinà un enfoc diferent  de contingut formal; la seva dedicació d’actriu i formació d’actors (El Timbal), obria un ventall de noves possibilitats de valors expressius, afegint que tenia do per cantar, per tot plegat es decantà l’espectacle cap el musical.

Només amb la mirada podia  copsar l’atenció del públic i el feia estar atent i conduir-lo on ella volgués, era la persona equilibrada per fer de contrapunt entre l’Albert i el Joan, o tranformar-se en una adolescent estudiant de l´institut, o deixar-se arrossegar per aquell parell de bojos que podien imaginar que pujaven l´Everest enfilant-se per sobre d’un bagul en escalada, o fer de florista encisadora, guàrdia urbana, i ballar un vals amb una gabardina com a parella.

La seva flexible veu s’adaptava als diferents estils amb una oïda òptima per fer segones veus.

Dominava l’espai escènic, tant dalt de l´escenari com entre el públic.

La Margarida va entendre molt bé el que cercàvem, un espectacle infantil amb format de musical, on tothom s´ho passés molt bé, i estic convençut que ho vàrem aconseguir.

Joan.

EMPATIA I COMUNICACIÓ

-Per la Margarida Bernús-

M´agradaria començar l´escrit sobre Els Garigots, amb l´anècdota de la meva arribada al grup:
En aquells moments, any….. jo treballava a l´Escola de Dansa i teatre El Timbal, com a secretària, tot i que la meva vocació i treball paral.lel era l´expressió corporal infantil.
Un dia van venir, el Joan i l´Albert a col.locar un fullet a la cartellera, demanant una actriu per a la incorporació al grup ( havia marxat en Jordi Salvador, actor de la primera etapa).
Quan el vaig llegir, tot i que anava predisposada a pensar en alguna alumna de l´escola, vaig sentir que el perfil que buscaven coincidia amb la meva personalitat. Havia arribat l´ocasió de poder manifestar la meva vessant artística, cantar, ballar, interpretar…

Em vaig presentar a la cita, amb la lògica sorpresa del Joan i l´Albert i des del moment de la trobada, ens vàrem comunicar cantant per anar-nos coneixent. Va ser genial !
S´havia establert una química comunicativa que després s´eixamplaria cap al públic.

Per això, quan escric aquestes línies sobre Els Garigots, la primera sensació que tinc  és de nostàlgia d´una etapa de la meva vida plena de frescor, il.lusió, optimisme i energia.