Grup Garigots

Cada dia ès bo de començar…

Els inicis (1)

2-Prehistòria “garigotil”

-Per en Jordi Salvador-

Jo era molt petit, motiu pel qual d’això n’ha de fer molts d’anys. Gairebé podria començar l’escrit dient…

Olla-de-grills

Temps era temps que el tete (en Joan) se m’emportà a una funció dels Pastorets fets amb titelles. Encara avui recordo el lloc cada cop que hi passo. Fou a la Magòria, al costat de la Gran Via que surt de Barcelona més enllà de la Plaça d’Espanya. Per mi fou tota una experiència. Recordo com muntaven el teatret, de color verd, amb unes fustes pintades i dues finestres que s’obrien per poder fer la representació. En el seu interior, tot de rotlles dels decorats pintats que s’anaven canviant i unes maletes plenes de titelles de guant amb el cap de cartró pedra. Era tot un privilegi per mi poder estar en allò que ara anomenen “backstage” abans que entrés el públic. La funció era a l’interior d’una sala que es trobava al fons d’un pati veïnal. No recordo si era un bar o una escola. Aviat s’omplí.

En Joan em perdonarà a aquestes alçades, però la representació era llarga i… em vaig avorrir molt. Aquesta declaració no l’hauria de fer una persona lligada al món escènic, però per allò que he sabut desprès, aquella funció era quelcom més que titelles. Al darrera hi havia un treball de proselitisme en un dels barris, conjuntament amb el Polvorí, més marginals del moment (parlem de la dècada dels anys 60 del segle passat). Em sorprengué veure aquelles titelles que jo havia vist nàixer en el “quarto dels trastos” de casa. Primer el fang, l’escaiola, el moment màgic de desemmotllar, la pintura,… la mare cosint alguns vestits. Recordo ara que m’interessà més tot el procés creatiu i de muntatge que la funció en si mateixa. Ara que ho puc valorar amb la perspectiva que donen els anys, potser aquella funció m’inoculà allò tant apreciat anomenat: El Verí del Teatre.

Recordo també els “mal rotlles” domèstics que suportà en Joan per fer caminar la seva afició al món del teatre d’objectes. Amb el temps definí un tipus de titella personal, potser en la seva etapa balear. Construït amb un cap de suro -molt expressiu -, una tija de fusta, una llauna metàl·lica (que feia les funcions d’espatlles) i les mans enguantades d’un dels manipuladors. Cada titella precisava de dues persones ben enteses i compenetrades. No hi havia text, per tant les mans eren el seu únic mitjà d’expressió. Els esquetxos tenien un guió senzill i divertit. De vegades hi havia decorat i algun element d’atretzo. Amb els anys el primer anà desapareixent i donant pas a una cortina negra. La música de fons servia per donar ritme al gag. Habitualment jazz amb força swing. És en aquesta època que m’inicio en el món escènic, jo era un adolescent.

Jordi Salvador

Anuncis

25 Mai 2009 - Posted by | Els inicis | , ,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: