Grup Garigots

Cada dia ès bo de començar…

Els inicis (2)

La primera cita amb Garigots

-Per en Jordi Salvador-

Era al taller d’escenografia on treballava. Corria l’any 1978 si no recordo malament i el meu germà, en Joan, vingué engrescar-me i ajudar-lo per fer una petita funció de titelles. D’aquelles titelles que anaven lligades a la seva història. Havia quedat desprès de la feina en un local que havia estat una llar d’infants a Sants. En arribar trobàrem una pila de gent jove i no tant jove que havien estat convocats per un anunci a la premsa, contactes telefònics i d’amistat. La veu cantant la portava l’Albert. La proposta era la creació d’un grup d’animació infantil. En un moment donat, darrera d’un teatret de titelles improvisat en Joan i jo iniciarem l’actuació amb el número del pintor. Hi havia silenci entre els espectadors… Aplaudiments finals. Les titelles amb tija i cap de suro passaren d’una mà a l’altra.

Titelles-101 Titelles-1

Desprès d’una bona estona de xerrameca, idees, voluntat i sobretot il·lusió nasqué un grup d’animació encara sense nom. Aquest fou “batejat” dies desprès de conèixer que el nom pensat inicialment “Terrabastall” ja era usat per un grup musical. Els gargots incorporaren una “i” per donar-li originalitat. Des d’aquell dia el Grup d’Animació Garigots inicià el seu llarg recorregut.

La-cuca

En un inici el grup feia de tot: cercaviles, espectacles a mida, reivindicacions d’espais públics (penseu que parlem de 1978-80). Veritablement hi havia una capacitat important per la improvisació i l’adaptació d’una base de xanques, gralles, percussió i “Cuca” (Fera portada per tres persones) a qualsevol tema. A més nasqué una amanida de varietats, un espectacle a base de gags, titelles i animació que fou capaç de recollir les experiències escèniques de molts dels integrants inicials. Sobre una escenografia bàsica que incorporava el teatre de titelles i que podia recordar els escenaris de la Commedia dell’Arte, les entrades i sortides dels personatges li donaren un ritme dinàmic a l’espectacle que s’anà polint amb les representacions.

Però l’any 1979 els varons del nostre país encara havíem de canviar forçosament d’indumentària durant un any i escaig: el servei militar. Aquest fou el motiu de la meva sortida temporal del grup. Lluny de casa trobava a faltar els assajos, les piruetes d’acrobàcia amb la Rosa, la Tei  i en Ramon, els vespres allargats amb una cervesa tot xerrant. Els “bolos” precaris que havíem fet. Amb tot aquella llarga hibernació em serví per aprendre a tocar la gaita. No, no em refereixo a emprenyar, que d’això n’he sabut sempre, sinó l’instrument. Paradoxalment a Jerez de la Frontera es tocava la gaita asturiana. Coses dels militars. Vaig passar-me més d’un any a la Banda Militar per no haver de tocar les armes. Ecss!

En tornar… bé ja ho aniré explicant.

Jordi Salvador

Advertisements

25 Mai 2009 - Posted by | Els inicis

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: