Margarida Bernús (1)

Margarida Bernús

La incorporació de la Margarida determinà un enfoc diferent  de contingut formal; la seva dedicació d’actriu i formació d’actors (El Timbal), obria un ventall de noves possibilitats de valors expressius, afegint que tenia do per cantar, per tot plegat es decantà l’espectacle cap el musical.

Només amb la mirada podia  copsar l’atenció del públic i el feia estar atent i conduir-lo on ella volgués, era la persona equilibrada per fer de contrapunt entre l’Albert i el Joan, o tranformar-se en una adolescent estudiant de l´institut, o deixar-se arrossegar per aquell parell de bojos que podien imaginar que pujaven l´Everest enfilant-se per sobre d’un bagul en escalada, o fer de florista encisadora, guàrdia urbana, i ballar un vals amb una gabardina com a parella.

La seva flexible veu s’adaptava als diferents estils amb una oïda òptima per fer segones veus.

Dominava l’espai escènic, tant dalt de l´escenari com entre el públic.

La Margarida va entendre molt bé el que cercàvem, un espectacle infantil amb format de musical, on tothom s´ho passés molt bé, i estic convençut que ho vàrem aconseguir.

Joan.

EMPATIA I COMUNICACIÓ

-Per la Margarida Bernús-

M´agradaria començar l´escrit sobre Els Garigots, amb l´anècdota de la meva arribada al grup:
En aquells moments, any….. jo treballava a l´Escola de Dansa i teatre El Timbal, com a secretària, tot i que la meva vocació i treball paral.lel era l´expressió corporal infantil.
Un dia van venir, el Joan i l´Albert a col.locar un fullet a la cartellera, demanant una actriu per a la incorporació al grup ( havia marxat en Jordi Salvador, actor de la primera etapa).
Quan el vaig llegir, tot i que anava predisposada a pensar en alguna alumna de l´escola, vaig sentir que el perfil que buscaven coincidia amb la meva personalitat. Havia arribat l´ocasió de poder manifestar la meva vessant artística, cantar, ballar, interpretar…

Em vaig presentar a la cita, amb la lògica sorpresa del Joan i l´Albert i des del moment de la trobada, ens vàrem comunicar cantant per anar-nos coneixent. Va ser genial !
S´havia establert una química comunicativa que després s´eixamplaria cap al públic.

Per això, quan escric aquestes línies sobre Els Garigots, la primera sensació que tinc  és de nostàlgia d´una etapa de la meva vida plena de frescor, il.lusió, optimisme i energia.